Autor: Juan Bisquert
Després de rebre algunes respostes a la primera comunicacio sobre l’impacte de la investigació científica que es fa en la Universitat Jaume I (relacionada amb informacions sobre l’impacte de les investigacions de la UJI), trobe que serà convenient fer una anàlisi un poc més completa i emfatitzar els punts clau.
La comunicació anterior resaltava una gran contribució de dos científics concrets a les cites que rep la UJI en els últims 10 anys. Era un estudi fet en uns minuts en un descans d’un congres en Seoul. Volia mostrar que analitzar l’impacte es un procés molt senzill. Sols cal entrar en el Web of Science, posar els criteris de búsqueda, i en el resultat clicar “Create Citation Report”. Qualsevol ho pot fer i les agències de qualificació i subvenció ho fan i faran cada volta més. És una realitat inapelable. Pense que molta gent de la UJI desconeix totalment estes qüestions, i crec que s’han d’explicar un poc. (Veure el ranking de investigadors de la CV).
La importància de l’impacte es enorme perquè en Espanya es dona una situació molt preocupant. Espanya es troba en el lloc 9 en producció de publicacions científiques, que correspon al seu potencial econòmic. Pero es troba en el lloc 24 quan a l’impacte de la investigació. Això es discuteix per exemple en un article recent d’Alicia Rivera en El Pais, i ho vaig comentar en el meu blog. A mes he discutit esta situació amb alts responsables de la investigació científica en Espanya en la meua qualitat de Coordinador d’un projecte Consolider. Breument, el problema en Espanya en general es que existeix una gran fragmentació de grups que fan investigació de poc impacte. Esta situació te conseqüencies greus per a la creació d’innovació científica relevant i sobretot per a la ciència aplicada i transferible. Esta comunicació i l’anterior pretenen fer difusió d’estos assumptes i discutir el cas de la UJI particularment. Tinc un gran respecte per les Humanitats i les Ciències Socials i algunes Tecnologies que no pertanyen a esta discussió que es refereix exclusivament a la investigació científica (allò que apareix en ISI Web of Science). Donada la pobresa d’Espanya a estos respectes, pense que faríem be d’agafar algunes referències d’excel·lència internacional, i aixina ho faré a continuació.
Una revisió un poc més extensa de les cites de la UJI que s’exposa més avall mostra que 5 investigadors acumulen el 44% de les cites de la UJI en el periode 2000-2010.
Novament vull indicar que poden faltar investigadors relevants, jo he inclos els que conec que tenen un impacte gran per un estudi molt conegut (ja no disponible) que donava a coneixer el index h. Immediatament incloure les dades de cites de qualsevol investigador de la UJI que me les envie (si són relevants per a estes argumentacions). He inclòs també els articles més citats i s’ha de resaltar que E. Tajahuerce te 2 papers entre els més citats de la UJI. També cal destacar que els científics indicats són representatius de determinats grups, en els quals hi ha altres investigadors amb importants resultats i impacte per ells mateixos.
Quant als criteris per a elaborar la taula, he tractar d’utilitzar un plantejament útil i pragmàtic, que sempre es pot discutir. He triat un periode de 10 anys passat per reduir la influencia del factor edad. Es podrien llevar les autocites, fer búsqueda per grups… però és bastant més complicat. Estes qüestions no ens han d’impedir analitzar l’impacte en termes de cites, en un cert periode, tal com ho farà qualsevol entitat externa que ens vullga retratar. Anem per tant, al gra del forment.
Es tracta de posar de manifest la diferència entre investigació rutinària, investigació evolutiva, i investigació disruptiva. I que en la investigació científica 3 poden valdre més que 300, i 2 papers poden obtindre més cites que 200. No és sols una qüestió d’intensitat intel·lectual i capacitat creativa. Hi ha molt d’organització, disposició de recursos, elecció temprana dels temes de recerca, i un llarg etc.
Per exemple les dades de la taula mostren que un 1/6 part de les publicacions de la Uji produeixen el 44% de les cites.
I per il·lustrar la investigació disruptiva, que produeix montanyes de cites, he inclós els números d’uns senyors que conec perquè treballen en el meu camp:
Peidong Yang
Charlie Lieber
Tobin J. Marks
Es pot veure de seguida que Peidong Yang o Lieber produeixen més cites que tota la UJI en els últims 10 anys. Estos són superstars, si agafem megastars a punt de Nobel com Michael Grätzel els números de cites es poden encara doblar.
Sobre la situació de la UJI tinc els següents comentaris, que són propostes d’anàlisi per part dels organismes i persones responsables.
La major part de l’impacte està produit per investigadors que estaven en la UJI ja abans de 1995. En els últims 15 anys no apareix en la UJI, que jo sàpiga, cap científic amb molt d’impacte. L’impacte dels grups amb major impacte és respectable però està lluny de ser espectacular. Obviament seria desitjable donar suport a estos grups que realitzen la major part de l’impacte. I s’haurien de fer mesures enèrgiques per a augmentar el número de grups que almenys estiguen a este nivell. Amb molt de respecte per als grups que fan una investigació modesta que també es vàlida, en part, i sobretot els més joves que són el planter del futuur, com comente més avall. Però la UJI ha d’analitzar la investigació de gran impacte que és obviament una assignatura descuidada. Segons la meua experiència qualsevol acció no tindrà efecte fins passats uns 5-7 anys. També seria interessant vore si les dotacions fetes en el passat (infraestructures, espais, etc.) tenen un reflex en l’impacte, passat el temps.
S’ha de mencionar que els grups de Peris, Bisquert, Andrés, etc. tenen esta força de producció gràcies a molts altres investigadors molt competents que s’haurien de posar de relleu en un treball més sistemàtic.
Què fa que Peidong Yang i altres tinguen tantes cites? Això és el que ens de preguntar en la UJI. No és sols que està en Harvard. En Harvard es preocupen de tindre gent així, capaç de realitzar innovacions trencadores, de liderar un camp d’investigació. Les cites reflecteixen esta realitat.
I donat que els investigadors de la UJI amb més impacte són els “sospitosos habituals”, que estan ahi de tota la vida, com es presenta el futur? Quins joves investigadors tenim amb capacitat de superar de bon tros els resultats d’esta primera generació? No tinc ni idea però si no estan actius ja, està clar que la investigació científica en la UJI experimentarà una seriosa degradació en els pròxims anys.
Aquí s’ha de mencionar que en els grups que apareixen en la taula existeixen investigadors joves amd molt d’impetu. Pròximament tractaré d’articular algún procediment per donar visibilitat a estos joves excel·lents, i d’altres que hi puga haver en la UJI.
Pense que estes qüestions tan importants són les que mereixen un estudi detallat, i no d’altres.
Sumaritzant, algunes agències atribueixen l’impacte relatiu al número de cites dividit pel número de membres de la institució. He volgut demostrar que la producció de cites no és homgènia, ni tan sols segueix una estadística normal. En efecte, alguns casos concrets tenen un pes enorme, el que suggereix una distribució tipus “power law”, que descriuen molt be altres fenòmens com les fluctuacions del mercat de valors, i el creixement d’Internet, per exemple.
El fet que alguns investigadors tinguen molt més èxit que molts altres quant a l’impacte, és això, un fet del món, i hi ha molta diferència entre institucions en les quals investigació competitiva i d’alt impacte, reflectit en cites i altres indicadors, es produeix en alguns grups de forma aleatòria, i aquelles institucions que busquen este tipus de nivell excel·lent de forma sistemàtica, per tal d’ampliar i nodrir els casos d’èxit. Com la segona classe de centres comença a existir en Espanya (sobretot en centres tecnològics i instituts en Catalunya, Pais Basc i Madrid), és la meua opinió que la UJI i altres centres semblants es voran sotmesos a una gran pressió de competència a un termini mitjà. I donada la tendència a concentrar els recursos d’investigació en projectes cada vegada més grans, en número cada volta més reduit, segurament hem d’estar prevenits a l’actuació del Principi de Sant Mateu:
Porque a todo el que tiene, se le dará y le sobrará; pero al que no tiene, aun lo que tiene se le quitará. Mateo 25,29
Dades d’impacte científic segons ISI Web of Knowledge (Web of Science) per a publicacions del periode 2000-2010
| Name |
cites 2000-2010 |
% UJI |
papers |
cites 2009 |
h index |
search (2000-2010) |
| UJI |
24,903 |
|
3150 |
5300 |
58 |
Address=(Univ jaume Or Univ Jaumi) |
| Eduardo Peris |
2,843 |
11 |
76 |
670 |
30 |
Author=(peris E) AND Address=(Univ jaume Or Univ Jaumi) |
| Juan Bisquert |
2,704 |
11 |
151 |
610 |
27 |
Author=(bisquert j) AND Address=(Univ jaume Or Univ Jaumi) |
| Juan Andrés |
1,996 |
8 |
136 |
350 |
27 |
Author=(andres j) AND Address=(Univ jaume Or Univ Jaumi) |
| Félix Hernández |
1,931 |
8 |
91 |
400 |
26 |
Author=(hernandez f) AND Address=(Univ jaume Or Univ Jaumi) |
| Santiago Luis |
1,471 |
6 |
97 |
230 |
23 |
Author=(luis sv) AND Address=(Univ jaume Or Univ Jaumi) |
| Suma |
|
44 |
551 |
|
|
|
| |
|
|
|
|
|
|
| Peidong Yang |
25,768 |
103 |
195 |
5200 |
71 |
Author=(yang pd) AND Address=(berkeley) |
| Charles Lieber |
28,901 |
116 |
193 |
5200 |
77 |
Author=(Lieber CM) AND Address=(harvard) |
| Tobin J Marks |
11,978 |
48 |
423 |
2500 |
57 |
Author=(Marks TJ) AND Address=(Northwestern) |
Nota: el index h està referit al periode indicat de 10 anys, en el qual s’ha fet la búsqueda. El index h normalment es refereix a tota la carrera, i és major que el que s’indica, per als investigador citats, per exemple Félix Hernández: 31.
10 articles més citats de la UJI, 2000-2010
1. Title: Recent homogeneous catalytic applications of chelate and pincer N-heterocyclic carbenes
Author(s): Peris E, Crabtree RH
Source: COORDINATION CHEMISTRY REVIEWS Volume: 248 Issue: 21-24 Pages: 2239-2246 Published: DEC 2004 8291939432415 69.17
2. Title: A Pd complex of a tridentate pincer CNC bis-carbene ligand as a robust homogenous Heck catalyst
Author(s): Peris E, Loch JA, Mata J, et al.
Source: CHEMICAL COMMUNICATIONS Issue: 2 Pages: 201-202 Published: 2001 3930312513268 26.80
3. Title: Palladium complexes with tridentate pincer bis-carbene Ligands as efficient catalysts for C-C coupling
Author(s): Loch JA, Albrecht M, Peris E, et al.
Source: ORGANOMETALLICS Volume: 21 Issue: 4 Pages: 700-706 Published: FEB 18 2002 4322382011222 24.67
4. Title: Three-dimensional object recognition by use of digital holography
Author(s): Javidi B, Tajahuerce E
Source: OPTICS LETTERS Volume: 25 Issue: 9 Pages: 610-612 Published: MAY 1 2000 341720127189 17.18
5. Title: Solid-phase microextraction in pesticide residue analysis
Author(s): Beltran J, Lopez FJ, Hernandez F
Source: JOURNAL OF CHROMATOGRAPHY A Volume: 885 Issue: 1-2 Pages: 389-404 Published: JUL 14 2000 231417143163 14.82
6. Title: The Sensitivity to Punishment and Sensitivity to Reward Questionnaire (SPSRQ) as a measure of Gray’s anxiety and impulsivity dimensions
Author(s): Torrubia R, Avila C, Molto J, et al.
Source: PERSONALITY AND INDIVIDUAL DIFFERENCES Volume: 31 Issue: 6 Pages: 837-862 Published: OCT 15 2001 1827253419158 15.80
7. Title: Physical chemical principles of photovoltaic conversion with nanoparticulate, mesoporous dye-sensitized solar cells
Author(s): Bisquert J, Cahen D, Hodes G, et al.
Source: JOURNAL OF PHYSICAL CHEMISTRY B Volume: 108 Issue: 24 Pages: 8106-8118 Published: JUN 17 2004 1823333922156 22.29
8. Title: Encrypting three-dimensional information with digital holography
Author(s): Tajahuerce E, Javidi B
Source: APPLIED OPTICS Volume: 39 Issue: 35 Pages: 6595-6601 Published: DEC 10 2000 251227199150 13.64
9. Title: Enantioselective enzymatic desymmetrizations in organic synthesis
Author(s): Garcia-Urdiales E, Alfonso I, Gotor V
Source: CHEMICAL REVIEWS Volume: 105 Issue: 1 Pages: 313-354 Published: JAN 2005 3430292915148 24.67
10. Title: Theory of the impedance of electron diffusion and recombination in a thin layer
Author(s): Bisquert J
Source: JOURNAL OF PHYSICAL CHEMISTRY B Volume: 106 Issue: 2 Pages: 325-333 Published: JAN 17 2002 812272924130 14.44