Feeds:
Posts
Comments

Oposició Fran Fabregat

Ahir 21 d’octubre es va realitzar la prova per a una plaça de Titular d’Universitat del Departament de Física. Francisco Fabregat va ser proposat al Rector per a esta plaça per un tribunal format per Juan Bisquert, Germà Garcia i José Antonio Manzanares

 

Tesis Jose M. Montero

Hui 4 d’octubre ha fet la defensa de la seua tesis doctoral José M. Montero.

La tesis

“Charge transport in organic semiconductors with application to optoelectronic devices”

estava dirigida per Juan Bisquert i ha obtingut la qualificació d’excel·lent pel tribunal format per

Prof. Alison Walker (Department of Physics, University of Bath , United Kingdom), Presidenta

Dr. Germà Garcia (Universitat Jaume I)

Prof. Beat Ruhstaller (Institute of Computational Physics, Winterthur, Suiza)

Dr. Nir Tessler (EE Dept, Technion, Haifa, Israel)

Dr  Thomas  Anthopoulos (Imperial College London)

Seminari: Teodor K. Todorov

Teodor K. Todorov

IBM T. J. Watson Research Center, New York, USA

“High-Efficiency Solar Cell with Earth-Abundant Liquid-Processed Absorber”

Day: friday october 1, 2010, 11.30 h. seminari de l’edifici d’investigació 1.

IBM has built a solar cell — where the key layer that absorbs most of the light for conversion into electricity, is made entirely of readily-available elements — that set a new world record for efficiency and holds potential for enabling solar cell technology to produce more energy at a lower cost. Comprised of copper (Cu), tin (Sn), zinc (Zn), sulfur (S), and/or selenium (Se), the cell’s power conversion demonstrates an efficiency of 9.6 percent — 40 percent higher than the value previously attained for this set of materials. The new solar cells are also cheaper to manufacture, using a “printing” technique that uses a hydrazine solution containing copper and tin with nanoparticles of zinc dispersed within it. The solution is then spin-coated and heat treated in the presence of selenium or sulfur vapor.

IBM Press Release

Highly Efficient Dye-Sensitized Solar Cells based on Push-Pull Porphyrin Sensitizers and Heteroleptic Ruthenium Complexes

Eric Wei-Guang Diau

Professor and Associate Chair
Department of Applied Chemistry and Institute of Molecular Science
National Chiao Tung University
Hsinchu 300, Taiwan

Day: friday setember 10, 12 h., seminari de l’edifici d’investigació 1.

In this lecture, I will present our recent results for highly efficient dye-sensitized solar cells (DSSC) based on a series of push-pull porphyrin sensitizers [1] and novel heteroleptic ruthenium complexes [2]. For the porphyrin sensitizers, we found that a device made of a ‘push-pull’ zinc porphyrin sensitizer (YD2) has attained an efficiency of power conversion as great as 11 % under one-sun irradiation, stimulating hope that porphyrin dyes might yield highly efficient DSSC applications [3]. For the ruthenium complexes, the target compounds were easily synthesized according to a typical one-pot procedure with the corresponding heteroleptic ligands generated in only two simple steps. We found that the DSSC device made of our best dye (RD5) exhibits remarkable photovoltaic performance with JSC/mA cm-2 = 13.95, VOC/V = 0.773, FF = 0.72, and h = 7.8 %, comparable to the device made of N719 dye. The results obtained from laser-induced photocurrent and photovoltage decays indicate that the electron lifetimes of the devices display a systematic trend which is consistent with the cell performance showing the same order. Femtosecond infrared transient absorption measurements of the thin-film samples indicate that, for this series of sensitizers there exists a decay component in the ns time scale representing the interfacial back electron transfer (BET) to occur between TiO2 and dye, whereas for the N719 dye such a BET process was not observable. The observed charge-recombination kinetics reasonably explains the order of VOC and the IPCE action spectra of the devices account for the order of JSC. As a result, RD5 has the photovoltaic performance comparable to that of N719. Comparing with the thiophene-based heteroleptic ruthenium complexes [4] which were more elaborated to synthesize, the simple synthetic approach has made this series of highly efficient sensitizers being a good candidate for future commercialization.

References

[1]     H.-P. Lu, C.-L. Mai, C.-Y. Tsia, S.-J. Hsu, C.-P. Hsieh, C.-L. Chiu, C.-Y. Yeh and E. W.-G. Diau, Phys. Chem. Chem. Phys. communication 2009, 11, 10270.

[2]     T. Bessho, S. K. Zakeeruddin, C.-Y. Yeh, E. W.-G. Diau, M. Grätzel, Angew. Chem. Int. Ed., 2010, in press (DOI: 10.1002/anie.201002118).

[3]     W.-K. Huang, C.-W. Cheng, S.-M. Chang, Y.-P. Lee, E. W.-G. Diau, manuscript in preparation.

[4]     C.-Y. Chen, M. Wang, J.-Y. Li, N. Pootrakulchote, L. Alibabaei, C. Ngoc-Ie, J.-D. Decoppet, J.-H. Tsai, C. Grätzel, C.-G.. Wu, S. M. Zakeeruddin, M. Grätzel, ACS Nano 2009, 3, 3103.

The development of research and technology in dye-sensitized solar cells in Asia is fast and very vigorous. I July 2010, a new research center was opened in Wuhan, China, as part of the Wuhan National Laboratory for Optoelectronic. The center is termed “Michael Grätzel Centre for Mesoscopic Solar Cells” in honor of Prof. Michael Grätzel. At the opening, an International Symposium on Mesoscopic Solar Cells was celebrated. Outside of the Center director Yi-Bing Chen and other researchers could display an installation of DSC pannels that will be working under the very intense sun of Wuhan. These monolithic solid-state dye-sensitized solar cells modules were prepared by the group of Hongwei Han in the new Center.

In Korea, research on DSC is growing very rapidly. Prof. Jaejung Ko, that has discovered a number of important molecular sensitizers, is also interested in the industrial development of DSC. In Korea University at Jochiwon, Prof. Ko has developed an electrical car feeded with DSC pannels. In Hanyang University, Seoul, a summer school on dye-sensitized solar cells was celebrated. This was organized by the Center for Next Generation Dye-Sensitized Solar Cells, directed by Prof. Yong Soo Kang.

But the largest event these days in Asia was the IPS 18 Conference (International Conference on Photochemical Conversion and Storage of Solar Energy) in Seoul. This Conference is celebrated every 2 years in a diferent part of the world but the Seoul audience over 700 is the largest ever recorded. The Conference was strongly focussed on DSC science and technology, among other subjects.

Juan Bisquert, Yi-Bing Chen, Michael grätzel and Hongwei Han with solid DSC pannels at Wuhan

Juan Bisquert shows a monolithic solid-state dye-sensitized solar cells fabricated by Hongwei Han

Michael Grätzel, Yi-Bing Chen, Hongwei Han and other researchers at Wuhan center for Mesoscopic solar cells

Juan Bisquert, Licheng Sun and Zhongsheng Wang at Wuhan

Juan Bisquert's talk at Wuhan

Juan Bisquert and Jaejung Ko

Summer School on DSC at Hanyang University

Juan Bisquert with several organizers of IPS 18 Conference in Seoul.

Prof. Yvonne Yanwen Duan and her research team at Wuhan

v

Autor: Juan Bisquert

Després de rebre algunes respostes a la primera comunicacio sobre l’impacte de la investigació científica que es fa en la Universitat Jaume I (relacionada amb informacions sobre l’impacte de les investigacions de la UJI), trobe que serà convenient fer una anàlisi un poc més completa i emfatitzar els punts clau.

La comunicació anterior resaltava una gran contribució de dos científics concrets a les cites que rep la UJI en els últims 10 anys. Era un estudi fet en uns minuts en un descans d’un congres en Seoul. Volia mostrar que analitzar l’impacte es un procés molt senzill. Sols cal entrar en el Web of Science, posar els criteris de búsqueda, i en el resultat clicar “Create Citation Report”. Qualsevol ho pot fer i les agències de qualificació i subvenció ho fan i faran cada volta més. És una realitat inapelable. Pense que molta gent de la UJI desconeix totalment estes qüestions, i crec que s’han d’explicar un poc. (Veure el ranking de investigadors de la CV).

La importància de l’impacte es enorme perquè en Espanya es dona una situació molt preocupant. Espanya es troba en el lloc 9 en producció de publicacions científiques, que correspon al seu potencial econòmic. Pero es troba en el lloc 24 quan a l’impacte de la investigació. Això es discuteix per exemple en un article recent d’Alicia Rivera en El Pais, i ho vaig comentar en el meu blog. A mes he discutit esta situació amb alts responsables de la investigació científica en Espanya en la meua qualitat de Coordinador d’un projecte Consolider. Breument, el problema en Espanya en general es que existeix una gran fragmentació de grups que fan investigació de poc impacte. Esta situació te conseqüencies greus per a la creació d’innovació científica relevant i sobretot per a la ciència aplicada i transferible. Esta comunicació i l’anterior pretenen fer difusió d’estos assumptes i discutir el cas de la UJI particularment. Tinc un gran respecte per les Humanitats i les Ciències Socials i algunes Tecnologies que no pertanyen a esta discussió que es refereix exclusivament a la investigació científica (allò que apareix en ISI Web of Science). Donada la pobresa d’Espanya a estos respectes, pense que faríem be d’agafar algunes referències d’excel·lència internacional, i aixina ho faré a continuació.

Una revisió un poc més extensa de les cites de la UJI que s’exposa més avall mostra que 5 investigadors acumulen el 44% de les cites de la UJI en el periode 2000-2010.

Novament vull indicar que poden faltar investigadors relevants, jo he inclos els que conec que tenen un impacte gran per un estudi molt conegut (ja no disponible) que donava a coneixer el index h. Immediatament incloure les dades de cites de qualsevol investigador de la UJI que me les envie (si són relevants per a estes argumentacions). He inclòs també els articles més citats i s’ha de resaltar que E. Tajahuerce te 2 papers entre els més citats de la UJI. També cal destacar que els científics indicats són representatius de determinats grups, en els quals hi ha altres investigadors amb importants resultats i impacte per ells mateixos.

Quant als criteris per a elaborar la taula, he tractar d’utilitzar un plantejament útil i pragmàtic, que sempre es pot discutir. He triat un periode de 10 anys passat per reduir la influencia del factor edad. Es podrien llevar les autocites, fer búsqueda per grups… però és bastant més complicat. Estes qüestions no ens han d’impedir analitzar l’impacte en termes de cites, en un cert periode, tal com ho farà qualsevol entitat externa que ens vullga retratar. Anem per tant, al gra del forment.

Es tracta de posar de manifest la diferència entre investigació rutinària, investigació evolutiva, i investigació disruptiva. I que en la investigació científica 3 poden valdre més que 300, i 2 papers poden obtindre més cites que 200. No és sols una qüestió d’intensitat intel·lectual i capacitat creativa. Hi ha molt d’organització, disposició de recursos, elecció temprana dels temes de recerca, i un llarg etc.

Per exemple les dades de la taula mostren que un 1/6 part de les publicacions de la Uji produeixen el 44% de les cites.

I per il·lustrar la investigació disruptiva, que produeix montanyes de cites, he inclós els números d’uns senyors que conec perquè treballen en el meu camp:

Peidong Yang

Charlie Lieber

Tobin J. Marks

Es pot veure de seguida que Peidong Yang o Lieber produeixen més cites que tota la UJI en els últims 10 anys. Estos són superstars, si agafem megastars a punt de Nobel com Michael Grätzel els números de cites es poden encara doblar.

Sobre la situació de la UJI tinc els següents comentaris, que són propostes d’anàlisi per part dels organismes i persones responsables.

La major part de l’impacte està produit per investigadors que estaven en la UJI ja abans de 1995. En els últims 15 anys no apareix en la UJI, que jo sàpiga, cap científic amb molt d’impacte. L’impacte dels grups amb major impacte és respectable però està lluny de ser espectacular. Obviament seria desitjable donar suport a estos grups que realitzen la major part de l’impacte. I s’haurien de fer mesures enèrgiques per a augmentar el número de grups que almenys estiguen a este nivell. Amb molt de respecte per als grups que fan una investigació modesta que també es vàlida, en part, i sobretot els més joves que són el planter del futuur, com comente més avall. Però la UJI ha d’analitzar la investigació de gran impacte que és obviament una assignatura descuidada. Segons la meua experiència qualsevol acció no tindrà efecte fins passats uns 5-7 anys. També seria interessant vore si les dotacions fetes en el passat (infraestructures, espais, etc.) tenen un reflex en l’impacte, passat el temps.

S’ha de mencionar que els grups de Peris, Bisquert, Andrés, etc. tenen esta força de producció gràcies a molts altres investigadors molt competents que s’haurien de posar de relleu en un treball més sistemàtic.

Què fa que Peidong Yang i altres tinguen tantes cites? Això és el que ens de preguntar en la UJI. No és sols que està en Harvard. En Harvard es preocupen de tindre gent així, capaç de realitzar innovacions trencadores, de liderar un camp d’investigació. Les cites reflecteixen esta realitat.

I donat que els investigadors de la UJI amb més impacte són els “sospitosos habituals”, que estan ahi de tota la vida, com es presenta el futur? Quins joves investigadors tenim amb capacitat de superar de bon tros els resultats d’esta primera generació? No tinc ni idea però si no estan actius ja, està clar que la investigació científica en la UJI experimentarà una seriosa degradació en els pròxims anys.

Aquí s’ha de mencionar que en els grups que apareixen en la taula existeixen investigadors joves amd molt d’impetu. Pròximament tractaré d’articular algún procediment per donar visibilitat a estos joves excel·lents, i d’altres que hi puga haver en la UJI.

Pense que estes qüestions tan importants són les que mereixen un estudi detallat, i no d’altres.

Sumaritzant, algunes agències atribueixen l’impacte relatiu al número de cites dividit pel número de membres de la institució. He volgut demostrar que la producció de cites no és homgènia, ni tan sols segueix una estadística normal. En efecte, alguns casos concrets tenen un pes enorme, el que suggereix una distribució tipus “power law”, que descriuen molt be altres fenòmens com les fluctuacions del mercat de valors, i el creixement d’Internet, per exemple.

El fet que alguns investigadors tinguen molt més èxit que molts altres quant a l’impacte, és això, un fet del món, i hi ha molta diferència entre institucions en les quals investigació competitiva i d’alt impacte, reflectit en cites i altres indicadors, es produeix en alguns grups de forma aleatòria, i aquelles institucions que busquen este tipus de nivell excel·lent de forma sistemàtica, per tal d’ampliar i nodrir els casos d’èxit. Com la segona classe de centres comença a existir en Espanya (sobretot en centres tecnològics i instituts en Catalunya, Pais Basc i Madrid), és la meua opinió que la UJI i altres centres semblants es voran sotmesos a una gran pressió de competència a un termini mitjà. I donada la tendència a concentrar els recursos d’investigació en projectes cada vegada més grans, en número cada volta més reduit, segurament hem d’estar prevenits a l’actuació del Principi de Sant Mateu:

Porque a todo el que tiene, se le dará y le sobrará; pero al que no tiene, aun lo que tiene se le quitará. Mateo 25,29

Dades d’impacte científic segons ISI Web of Knowledge (Web of Science) per a publicacions del periode 2000-2010

Name cites 2000-2010 % UJI papers cites 2009 h index search (2000-2010)
UJI 24,903 3150 5300 58 Address=(Univ jaume Or Univ Jaumi)
Eduardo Peris 2,843 11 76 670 30 Author=(peris E) AND Address=(Univ jaume Or Univ Jaumi)
Juan Bisquert 2,704 11 151 610 27 Author=(bisquert j) AND Address=(Univ jaume Or Univ Jaumi)
Juan Andrés 1,996 8 136 350 27 Author=(andres j) AND Address=(Univ jaume Or Univ Jaumi)
Félix Hernández 1,931 8 91 400 26 Author=(hernandez f) AND Address=(Univ jaume Or Univ Jaumi)
Santiago Luis 1,471 6 97 230 23 Author=(luis sv) AND Address=(Univ jaume Or Univ Jaumi)
Suma 44 551
Peidong Yang 25,768 103 195 5200 71 Author=(yang pd) AND Address=(berkeley)
Charles Lieber 28,901 116 193 5200 77 Author=(Lieber CM) AND Address=(harvard)
Tobin J Marks 11,978 48 423 2500 57 Author=(Marks TJ) AND Address=(Northwestern)
Nota: el index h està referit al periode indicat de 10 anys, en el qual s’ha fet la búsqueda. El index h normalment es refereix a tota la carrera, i és major que el que s’indica, per als investigador citats, per exemple Félix Hernández: 31.

10 articles més citats de la UJI, 2000-2010

1. Title: Recent homogeneous catalytic applications of chelate and pincer N-heterocyclic carbenes
Author(s): Peris E, Crabtree RH
Source: COORDINATION CHEMISTRY REVIEWS   Volume: 248   Issue: 21-24   Pages: 2239-2246   Published: DEC 2004 8291939432415 69.17

2. Title: A Pd complex of a tridentate pincer CNC bis-carbene ligand as a robust homogenous Heck catalyst
Author(s): Peris E, Loch JA, Mata J, et al.
Source: CHEMICAL COMMUNICATIONS   Issue: 2   Pages: 201-202   Published: 2001 3930312513268 26.80

3. Title: Palladium complexes with tridentate pincer bis-carbene Ligands as efficient catalysts for C-C coupling
Author(s): Loch JA, Albrecht M, Peris E, et al.
Source: ORGANOMETALLICS   Volume: 21   Issue: 4   Pages: 700-706   Published: FEB 18 2002 4322382011222 24.67

4. Title: Three-dimensional object recognition by use of digital holography
Author(s): Javidi B, Tajahuerce E
Source: OPTICS LETTERS   Volume: 25   Issue: 9   Pages: 610-612   Published: MAY 1 2000 341720127189 17.18

5. Title: Solid-phase microextraction in pesticide residue analysis
Author(s): Beltran J, Lopez FJ, Hernandez F
Source: JOURNAL OF CHROMATOGRAPHY A   Volume: 885   Issue: 1-2   Pages: 389-404   Published: JUL 14 2000 231417143163 14.82

6. Title: The Sensitivity to Punishment and Sensitivity to Reward Questionnaire (SPSRQ) as a measure of Gray’s anxiety and impulsivity dimensions
Author(s): Torrubia R, Avila C, Molto J, et al.
Source: PERSONALITY AND INDIVIDUAL DIFFERENCES   Volume: 31   Issue: 6   Pages: 837-862   Published: OCT 15 2001 1827253419158 15.80

7. Title: Physical chemical principles of photovoltaic conversion with nanoparticulate, mesoporous dye-sensitized solar cells
Author(s): Bisquert J, Cahen D, Hodes G, et al.
Source: JOURNAL OF PHYSICAL CHEMISTRY B   Volume: 108   Issue: 24   Pages: 8106-8118   Published: JUN 17 2004 1823333922156 22.29

8. Title: Encrypting three-dimensional information with digital holography
Author(s): Tajahuerce E, Javidi B
Source: APPLIED OPTICS   Volume: 39   Issue: 35   Pages: 6595-6601   Published: DEC 10 2000 251227199150 13.64

9. Title: Enantioselective enzymatic desymmetrizations in organic synthesis
Author(s): Garcia-Urdiales E, Alfonso I, Gotor V
Source: CHEMICAL REVIEWS   Volume: 105   Issue: 1   Pages: 313-354   Published: JAN 2005 3430292915148 24.67

10. Title: Theory of the impedance of electron diffusion and recombination in a thin layer
Author(s): Bisquert J
Source: JOURNAL OF PHYSICAL CHEMISTRY B   Volume: 106   Issue: 2   Pages: 325-333   Published: JAN 17 2002 812272924130 14.44

Autor: Juan Bisquert

Veure la Continuació d’este article

Recentment s’han publicat informacions sobre l’impacte científic de les investigacions que es realitzen en la UJI. S’assenyala que “Respecte a les 85 universitats espanyoles analitzades, l’UJI es troba en el lloc 23 en termes de qualitat científica mitjana, és a dir, en l’impacte científic que obtenen els seus articles d’investigació després d’eliminar la influència de la grandària i el perfil temàtic de la institució.”

Actualment existeix un consens universal sobre l’impacte de la investigació: es mesura segons el número de cites. Este sistema pot tindre moltes limitacions, però sense dubte reflecteix quina és la importància de les publicacions (en tant que indica la seua influència i consideració per altres científics). Universitats i centres de recerca de tot el món, tracten de realitzar investigació d’alt impacte reflectit per moltes cites. És un barem molt universal, i es gasta per a moltes classificacions.

Però es planteja la qüestió: qui està aportant les cites que obté la UJI?

Una búsqueda senzilla que he realitzat en 5 minuts mostra un resultat notable: sols 2 científics acumulen més de la quinta part de les cites totals de la Universitat Jaume I (periode 2000-2010).

No és un estudi sistemàtic. Juan Bisquert és l’autor d’este escrit, i s’ha inclòs Eduardo Peris perquè apareix de forma molt prominent en les búsquedes de la UJI (te articles molts citats). Pot haver més investigadors de la UJI amb moltes cites (però no molts més amb tant de porcentatge, 3 o 4…). La búsqueda es fa incloent sols articles que porten la UJI en la direcció, i els resultats es reprodueixen més avall.

En 2009 Bisquert i Peris fan el 25% de cites de la UJI! Naturalment no ho fan a soles, tenen el suport dels investigadors dels seus grups, però és una part ínfima de la plantilla de PDI.

Estos números tenen la finalitat de suscitar la qüestió, espere que algú puga fer un estudi sistemàtic i més rigurós i llistar (anualment) els científics més citats de la UJI. Hi altres grups que tenen articles publicats amb molt d’impacte, obviament! De totes formes qualsevol investigador de la UJI pot enviar-me les seues dades de cites 2000-2010 i la figura de cites i les incluré en esta nota.

Una conclusió és que la investigació d’alt impacte que es fa en la UJI, es troba concentrada en poquets grups. Sería interessant que hi haguera un número abundant de grups amb alt impacte.

Una altra qüestió a analitzar és si la UJI disposa d’investigadors joves que tinguen un impacte raonable, per exemple investigadors de menys de 40 anys amb un número interessant de cites. S’hauria d’estudiar amb deteniment, per a garantir el futur de l’UJi com a Universitat amb una consideració en l’escena espanyola i internacional d’aqui uns 10 anys. Molts centres de prestigi dediquen un gran esforç a mantenir una cantera de gent amb projecció per a assegurar la qualitat de la Institució en el futur.

Taula de cites segons els anys

2000-2010 2009 2010
UJI 24,820 5300 3200
Bisquert 2,699 620 450
Peris 2,829 680 280
% B + P 22.3 24.5 22.8

Dades de búsqueda:

ISI Web of Knowledge (Web of Science), periode 2000-2010

Busqueda: address (Univ Jaume or Univ Jaumi)

Results found: 3,144 Sum of the Times Cited [?] 24,820

Average Citations per Item [?] : 7.89 h-index [?] : 57

Busqueda: author: Bisquert, address (Univ Jaume or Univ Jaumi)

Results found: 151 Sum of the Times Cited [?] : 2,699

Average Citations per Item [?] : 17.87 h-index [?] : 27


Busqueda: author: Peris E, address  (Univ Jaume or Univ Jaumi)

Results found: 76 Sum of the Times Cited [?] : 2,829

Average Citations per Item [?] : 37.22 h-index [?] : 30

Veure la Continuació d’este article

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.